Low Tech i Industrialització 

DEMOCRATITZACIÓ DE LA TÈCNICA

La tècnica està regulada per un marc normatiu que permet el desenvolupament de materials i tècniques constructives, així com la formació d’entitats i empreses qualificades per desenvolupar, produir i aplicar aquestes solucions, oferint garanties als tècnics que les volen incorporar als seus projectes.

Els materials low tech com la terra, la fusta, la calç o la canya, tot i el valor del seu baix impacte ambiental i el seu bagatge mil·lenari, avui tenen moltes dificultats per entrar al sector de la construcció, i la seva presència a les obres actuals és una excepcionalitat. La incorporació d’aquests materials al sector passa per la seva regularització normativa i per la industrialització dels processos de producció i execució en obra, que han de permetre garantir la qualitat, disponibilitat, els temps d’execució i el cost. 

Aquesta evolució és indispensable per garantir la democratització de la tècnica com el dret, que ha de permetre a promotors i tècnics, escollir en llibertat aquells materials que més s’apropen a les exigències d’una construcció sostenible en un marc de garantia.

EL VALOR DEL DISSENY EN EL LOW TECH

El disseny és un factor determinant quan es treballa amb materials low tech, donat que aquest s’ha d’adaptar a les prestacions d’uns materials que acostumen a tenir comportaments molt diferents als dels materials convencionals, i en un context de buit normatiu. És fàcil caure al parany de dissenyar un mur de tàpia com si fos de formigó, sense considerar que les prestacions de durabilitat, com la protecció a l’aigua o la retracció, són del tot diferents.

Aquests aspectes s’han d’incorporar en el disseny, fent voladissos i sòcols, introduint juntes de retracció apropiades.

La Facultad Integral de la Chiquitana a San Ignacio de Velasco (Bolivia), desenvolupat per la Universitat sense Fronteres, és un projecte de cooperació al desenvolupament construït amb materials locals (tova, ceràmica tradicional -maons i teules-) i amb estructura de fusta. Tot i això, hi ha un esforç de racionalització de la producció, tant de materials com de solucions constructives, amb l’objectiu de reduir els temps d’execució i millorar la qualitat. En aquest sentit, s’ha prefabricat les encavallades i les façanes. També s’han unificat criteris de producció i acceptació tant en maons com en toves de fang, aquestes últimes centralitzant la producció al solar del projecte aprofitant la terra extreta per fer els fonaments i el sanejament.

INDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT

La industrialització dels processos constructius en general, representa una millora respecte de les qualitats sostenibles d’un projecte. Permet minimitzar el consum d’aigua al procés d’execució, reduir els residus i facilitar-ne el reciclatge posterior. Alhora, els sistemes prefabricats permeten escurçar el calendari propi de les obres respecte a la construcció convencional, millorar la precisió d’execució i, fins i tot, la seguretat. Si al valor afegit de la industrialització incorporem un material amb baix impacte ambiental, estarem fent un pas endavant en la recerca de nous models de construcció sostenible.

Seguint aquest criteri, al projecte de construcció de l’escola de primària Waldorf-Steiner El Til·ler a Bellaterra (Cerdanyola, Barcelona), el material escollit és el panell de fusta contralaminada KLH. Coma sistema constructiu, els panells contralaminats de fusta són un sistema de prefabricació flexible, de fàcil manipulació a fàbrica i a l’obra, i amb un bon comportament contra el foc. Aquesta característica fa que, les variables directes de la prefabricació com la seriació d’elements, el modulatge i la repetició, perdin importància. No cal amortitzar motllos, cosa que ja no repercuteix sobre el cost de l’obra, de manera que l’escala del projecte ja no és una limitació per a la prefabricació i es poden emprar en projectes petits o mitjans. Les seves úniques limitacions en el sistema escollit són l’optimització de les mides de producció del material en fàbrica i el seu transport però, en qualsevol cas, això no representa una limitació per al projectista. Estructuralment, recupera el concepte de trava de l’arquitectura tradicional per a garantir l’estabilitat.

LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL PROCÉS D’OBRA.

La construcció amb materials low tech també es pot millorar industrialitzant parcialment alguns dels processos d’execució a obra. En el cas de la construcció amb tàpia es pot recórrer a encofrats estandarditzats, a maquinària auxiliar, com dúmpers i martells neumàtics, i introduir protocols de control de qualitat a base d’extracció de mostres i provetes, per exemple. A la rehabilitació d’un habitatge unifamiliar a l’Esparra (Riudarenes, Girona), es van aplicar aquests criteris en l’ ampliació de nous murs de tàpia.