El pavelló nacional del Regne de Bahrain (2025) planteja una reflexió crítica sobre l’augment de les temperatures globals i l’impacte que aquest fenomen té en l’habitabilitat de les nostres ciutats. En un context d’escalfament accelerat, l’objectiu no és només mitigar els efectes del clima extrem, sinó explorar estratègies capaces de garantir que l’espai públic continuï essent accessible i confortable sense recórrer a sistemes de condicionament ambiental d’alt consum energètic. 

Vorejat pels deserts més càlids del planeta, Bahrain és un dels territoris més assolellats i sotmesos a condicions climatològiques extremes. Les temperatures poden superar els 50 °C al juliol i mantenir-se prop dels 40 °C fins entrat l’octubre, amb nivells d’humitat molt elevats i aigües marines entre les més càlides del món. Davant d’un escalfament continuat, s’estima que algunes zones podrien esdevenir pràcticament inhabitables durant els mesos d’estiu en un futur molt pròxim.

Com a nació insular, Bahrain afronta simultàniament l’increment de les temperatures i l’augment del nivell del mar. Factors que comportaran impactes significatius tant en l’urbanisme com en la vida quotidiana, exigint noves formes d’adaptació i resiliència. Des de l’aparició de l’aire condicionat, s’ha produït una retirada progressiva cap als espais interiors, fet que ha contribuït a desvincular-nos de les condicions reals de l’exterior i a ajornar l’actualització de l’espai urbà i de les normatives davant l’escalfament extrem. Mentrestant, els col·lectius més exposats són els treballadors que desenvolupen la seva activitat a l’aire lliure, especialment en el sector de la construcció. 

PAVELLÓ TEMPORAL

El projecte es defineix com un eix higrotèrmic que connecta l’interior de la terra amb l’exterior, interceptat per un espai cobert ortogonal i comprimit habilitat tèrmicament mitjançant mètodes ancestrals adaptats a les condicions contemporànies. Esdevé així un entorn on temperatura, ventilació, llum i ombra interactuen de manera dinàmica, actuant com a mediador entre clima, materialitat i experiència humana, mitjançant l’aplicació de solucions de refredament passiu de manera modular, assequible i replicable. 

L'umbracle definit per un gran terra i un gran sostre, és suportat per una gran columna central. Aquesta estructura es concep com a una unitat modular que pot ser replicable i multiplicada indefinidament.

Els materials emprats —conductes i bastides d’alumini habituals en les obres de construcció— reforcen la voluntat de treballar amb elements accessibles i industrials, desproveïts d’artifici. 

El projecte pretén fer repensar la nostra percepció preconcebuda sobre la sostenibilitat i el confort, així com les dures realitats del nostre present: tant aquelles que, com a arquitectes, contribuïm a generar, com les climàtiques, que col·lectivament produïm i heretem. 

 ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR REFREDAMENT PASSIU

El pavelló demostra com l’arquitectura pot treballar amb les forces pròpies del medi en lloc de malgastar energia i recursos per aïllar-les o combatre-les. 

Pou geotèrmic

Mentre que la temperatura de l’aire fluctuen dràsticament al llarg del dia, el subsòl manté un perfil tèrmic molt més estable. A una profunditat d'entre 1 i 2 metres, la terra tendeix a estabilitzar-se la temperatura mitjana diària (en aquest cas aprox 35ºC a l'estiu). A 15 metres de profunditat, però, el sòl manté una temperatura gairebé constant de 27 ºC.

El procés de refredament segueix un cicle continu de circulació d’aire. L’aire calent exterior és captat pel perímetre del pavelló i conduit per un sistema de tubs enterrats en forma de U, de 40 m de llargària i 15 cm de diàmetre, que arriba fins a 20 m de profunditat. Durant el recorregut l’aire cedeix gradualment calor al terreny, que es troba significativament més fred que l’aire exterior. Així, aprofitant l'estabilitat del subsòl,  el sistema permet tractar aproximadament 200 L d’aire per segon, reduint-ne la temperatura des dels 49ºC inicials als 31/32ºC. Generant-se així una base de confort tèrmic sense necessitat de sistemes mecànics.

Xemeneia solar

L'aire refredat s'introdueix a l'interior del pavelló mitjançant un sistema d’orificis al sostre. Quan aquest aire fred absobeix calor de l’aire de l’ambient exterior, generant un moviment ascendent per convecció que és canalitzat cap a munt a través de la xemeneia solar.

El conjunt configura un cicle continu de ventilació natural: captació, refredament, impuls ascendent i evacuació. Un sistema passiu que transforma la diferència de temperatura en energia de moviment, convertint el propi clima en motor del confort. 

ADAPTABILITAT

El prototip exposat a la Biennal de Venècia és el cinquè prototip que es construeix i es contemplava poder-lo re-instal·lar a la Compagnia della Vela a la illa de San Giordio adaptant el sistema perquè aprofités la temperatura de l'aigua dels canals - amb una Tª mitjana de l'aigua a l'estiu de 25ºC, considerablement inferior a la de l’aire durant aquest període.- 

Aquesta adaptació no només subratlla l'escalabilitat del pavelló, sinó que posa en valor la importància de la sensibilitat contextual en el disseny arquitectònic. D'aquesta manera, el projecte reivindica que l'arquitectura contemporània ha de transitar de la recerca de la permanència cap a la lògica de l'adaptació, responent de manera dinàmica a les realitats del canvi ambiental. 

Més que un objecte estàtic, el pavelló es proposa com un sistema capaç de dialogar amb cada entorn, reinterpretant els seus recursos i convertint-los en oportunitat. Una arquitectura que no s’aïlla del clima, sinó que l’assumeix com a condició i matèria primera. 

FUTURES IMPLAMENTACIONS I DESENVOLUPAMENT

Tenim moltes ganes de veure aquest pavelló implamentat en una situació real per poder valorar l’eficiència del sistema. El tir generat per la xemeneia solar serà suficient per aspirar l’aire del pou geotèrmic? Caldrà incorporar un sistema mecànic senzill que pugui funcionar amb energia solar? S’hauran de buscar estratègies passives complementàries? Seguim atents al desenvolupament del projecte!